lectures de la missa del diumenge XIV de durant l'any 8 de juliol de 2018

DIUMENGE XIV DE DURANT L'ANY

«els profetes només són mal rebuts en el seu poble»

Lectura de la profecia d’Ezequiel

En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T’envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.»

Ez 2,2-5

Salm Responsorial

R. Tenim els ulls posats en el Senyor, fins que s’apiadi de nosaltres.

A vós, que teniu el tron dalt del cel,
aixeco els meus ulls.
Com l’esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo. R

Com l’esclava té els seus ulls

en les mans de la mestressa,
tenim els ulls posats en el Senyor,
fins que s’apiadi de nosaltres. R

Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,
estem saturats de menyspreu.
fins que s’apiadi de nosaltres.
dels escarnis dels altius,
us lloaré per sempre. R

Sl 122,1-2a,2bcd,3-4 (R.: 2cd)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces.
Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort

2Co 12,7-10

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Mc 6,1-6

"En tens prou amb la meva gràcia"

El relat de la vocació profètica d’Ezequiel (cp. 1-3) se centra en la crida a transmetre el missatge de Déu tant si t’escolten com si no t’escolten (3,11), i en l’acció simbòlica de menjar el rotlle/llibre, que a la boca era dolç com la mel (3,3).
Essent els destinataris un poble rebel que s’han alçat contra l’Esperit, el criteri per valorar l’acció del profeta no és l’èxit o no de la missió sinó la fidelitat personal del profeta a l’encàrrec de parlar-los.
El cp. 12 de 2Cor forma part de la «carta polèmica» als de Corint, escrita en plena crisi entre l’Apòstol i la seva Comunitat. Pau insereix aquesta auto-apologia contra els qui se’n vanaglorien de llurs mèrits.
La tasca d’Apòstol es legitima amb extraordinàries revelacions i amb penalitats humiliants.
Perquè no m’enorgulleixi m’ha estat clavada en la carn una espina: evoca defecte crònic (Ga 4,13) que, segons mentalitat antiga, Pau qualifica com enviat de Satanàs, font de tot mal i també del corporal.
Davant la súplica insistent al Senyor perquè em deslliuri, la resposta ha estat: En tens prou amb la meva gràcia. Perquè el poder del Senyor ressalta més com més febles són les forces de l’home.
L’apologia culmina confessant que m’agrada ser feble i veure’m perseguit per causa de Crist (nota de tot deixeble): perquè quan sóc feble (i ho reconec) és quan sóc realment fort gràcies a que em disposo a acollir l’ajut de Déu que necessito.
La crítica dels de Natzaret, el seu poble, s’estructura en cinc preguntes retòriques: D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa? Què són aquests miracles de les seves mans? No és el fuster? No és el fill de Maria i les seves parentes no viuen entre nosaltres?
Més que preguntes, són acusacions de menyspreu cap al seu missatge i la seva persona.
No hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts que es van posar bé. Així queda clar que l’acció miraculosa resta incompleta si no hi ha resposta positiva al Senyor

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi